Monestir de Tengboche
Hola gent!! doncs ja estem fent el trekking de tornada per la vall del Khumbu i finalment hem trobat internet!!!! uala!!! creieu-nos que hem estat completament aïllats (només telèfon satèl·lit, i alguns ja vau comprobar quina merdeta de cobertura, eh?) ara som al costat del monestir de Tengboche, uau, quina pujadeta per arribar fins aqui! I en un parell de dies serem a Lukla altra vegada, agafant l'avioneta que ens ha de portar a Kathmandu.
Hi ha mil històries per explicar, des de que el cuiner ens ha abandonat, el guia ens va deixar tirats, i apa, seguiu sols i ens trobem a Tengboche... encara no ha aparegut... suposem que ho farà aquesta nit. Però tranquils, anem amb un altre guia (que ara ens comentava que volia marxar com més aviat millor)... en fi, sort que ja estem a la civilització...jejejeje. Hi ha moltes més anècdotes sobre el nostre equip humà... sobretot relacionades amb el wiski... però ja les deixem per quan tornem.
Nosaltres estem bé, l'Estel s'està recuperant de la bronquitis aguda (no lleuger mal de coll), jejejeje a base d'antibiòtics, però ara ja estem cansats de forma general, comencen a flaquejar les forces, fan mal els muscles... i en Gerard encara té un dit del peu, com ho direm perquè soni mig bé... poc sensible, o el que és una altra cosa, una mica fred, o congeladet... ejem, ejem. El nostre equipatge va fugir sobre els porters ara ja fa dos dies (i en principi l'hem de recuperar a Lukla... (això ja ho veurem).
Però a part d'aquestes coses, a mesura que anem baixant de les muntanyes tot és positiu!!! El menjar és cada vegada més bo i abundant, i com que els porters van desertar i no tenim tendes ara dormim i mengem en lodges, que estan mil vegades millor i no hi fa fred... La vida al CB va ser mooooolt dura!!! Sempre tot glaçat!!! aaaaa!!!! O sigui que no hi ha cap problema, ja s'anirà resolent tot això... Ah! vaia currada el seguiment que heu anat fent a la web!!!IMPRESSIONANT!!!!!
Bé, anem tornant, ens anem impregnant del budisme i la pau interior i tot això, i segurament ens estarem tirats com rates a Kathmandu els 10 dies que ens sobren, que també ens ho mereixem... I mentrestant intentarem decidir si el patiment per pujar aquest coi de muntanya ha valgut la pena... jejeje (l'excés d'oxigen a 4000 metres ens està fent tornar lelos!!!) Us estimem molt a tots... us ecriurem des de Lukla o Kathmandu. Un petonàs (feu-lo extensiu a iaies, tietes, nebodetes, etc) Ah! ens oblidavem... estem mooooooooooooooooooooolt contents!!! HO HEM ACONSEGUIT! UN SETMIL! UALA!!!
Gerard i Estel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada